19 de juny 2026

I ja hem arribat a mitjan juny, la calor es fa notar, i transitar per Sóller és (segueix sent) molt difícil. La majoria de les persones que vivim aquí ens queixam del mateix: cotxes, massificació, brutos als carrers. Una deixadesa general que evidencia que aquesta postal que era Sóller fa uns anys ha quedat enrere.

Aquestes són les sensacions més visibles, el malestar més evident. Però encara podem anar més enllà, el malestar també prové de la manca de garanties per a un futur mínimament digne, una estabilitat que va lligada també amb la possibilitat de poder residir al poble en el que vius i que estimes perquè es
prioritza l’enriquiment d’uns pocs a costa de molts. Lloguers massa elevats o inexistents perquè les cases o pisos es destinen al lloguer vacacional.

En quant als serveis públics, tots aquells serveis que ha de proporcionar l’administració i que han de tenir com a principal objectiu afavorir la qualitat de
vida de les persones, ara mateix es troben en perill. Perquè les institucions que han de promoure polítiques basades en el bé comú, promouen polítiques
basades en el bé d’uns pocs. 

Els governs de dretes, en aquest cas el govern del Partit Popular, estan afavorint que la qualitat de vida de les ciutadanes i ciutadans de les Illes Balears, de
Mallorca, de Sóller estigui en un punt crític. 

L’erosió dels drets, l’erosió de les prestacions, l’erosió de les oportunitats, l’erosió del paisatge i del territori… Aquesta erosió no és fruit d’una sola política, és fruit d’any d’inaccció en alguns aspectes, de manca de prevenció, de manca de projectes polítics que mirin cap a la gent però que sí que miren cap als grans tenidors. Aquells que cerquen els beneficis econòmics a costa de la nostra qualitat de vida.

Però des de Més per Sóller no ens volem resignar, perquè creim en el CANVI, en la transformació real que posi a les persones (infants, joves, adults, majors) en el centre a través de polítiques que permetin gaudir de l’espai públic, dels serveis públics, de la vivenda, del paisatge…

La gent ja s’ha posat en marxa, ja ho reclama. Des de diferents col·lectius s’està fent xarxa per dir prou, per teixir les aliances socials que han de permetre el canvi. Perquè la feina del col·lectiu és la resposta a la deriva individualista i egoista que ens està conduint al col·lapse.