3 de juliol 2026

Quan parlam del nostre poble, no just ens referim a contar la seva història i el seu patrimoni urbanístic a un amic o a un familiar que ens visita, ni tampoc sols de parlar, amb la família o els veïns, de l’estat dels seus carrers o de problemes de mobilitat, o de la manca d’habitatge accessible, sinó que també podríem parlar de com ens agradaria tenir-lo, de tot el que hauria de canviar perquè el poble dels nostres fills i filles i de les nostres netes i nets fos un lloc ideal per viure-hi i fer un bon projecte de vida.

Una ciutat per a tots 

Per noltros, com a Més per Sóller, imaginar un futur pel nostre poble va lligat al que es coneix com a «urbanisme amb perspectiva de gènere», i aquí «gènere» no vol dir diferència de sexe (home o dona), sinó la diferència que tradicionalment s’ha donat al rol quotidià dels homes (treball productiu, autonomia, desplaçaments, política i esports, …) respecte del de les dones (treball no remunerat, cura dels infants i ancians, la llar i economia domèstica…).

Actualment, aquests rols ja estan molt desdibuixats, i si els pobles i les ciutats estaven pensats per a aquest model tradicional, acomodant els habitatges, els jardins o els horts a les funcions tradicional de les dones, els espais públics s’anaven adaptant més als costums quotidians dels homes: desplaçament en carro o en cotxe, negocis productius i oci, normalment per a l’esport o els serveis de restauració.

Una ciutat adaptada

Però igual que els rols tradicionals es van esvaint, també és necessari que el disseny dels pobles i ciutats es vagi adaptant als rols compartits, o un nou ús dels espais públics per a totes les edats, inclusius i aptes per a l’oci de tots, on es puguin també realitzar tasques de cura i de vida cotidiana, entorns confortables per a la trobada. 

L’urbanisme amb perspectiva de gènere no és un urbanisme exclusiu de les dones, és un enfocament que pensa els pobles i les ciutats rompent amb el model tradicional pensat només per a la producció i el desplaçament laboral, i que els pensa per garantir la seguretat, l’autonomia i la inclusió de tots els col·lectius, per posar la vida quotidiana i les cures al centre. 

Ara, ens manca aplicar la teoria a la pràctica. 

Un gran eix cívic

Imaginem un Sóller, d’aquí 4 o 20 anys, on el cor de la ciutat sigui un espai amable, accessible, un gran parc amb arbres, bancs, faroles, banys accessibles o jocs per a infants, que cobreixi tot el cor del poble, des de la plaça del Castellet, la Plaça passant pel Born, cap a la plaça del Mercat (espai obert per al comerç i la cultura), i unit a Teixidores amb un lligam peatonal cap a Sa Calatrava.

Un espai on sentir-se còmode i segur tenguis l’edat que tenguis, vagis en cotxet o amb caminador. 

No ens conformam 

A Sóller no podrem tenir mai un gran espai com el del camp d’esports del Port (l’Infante Lois), integrat en la trama urbana, però podríem crear un nou eix cívic. Un exemple de que no ens hem de conformar amb els espais que coneixem «de sempre» per estar i passar podria ser, per a qui no ho conegui, el carrer del Consell de Cent a Barcelona, que era un carrer tan carregat de trànsit com qualsevol de l’Eixample que tots coneixem i que ara s’ha convertit en un gran passeig per a vianants que prioritza el vianant, el verd urbà i la mobilitat sostenible.

El principal és que, com a poble, ens puguem imaginar el que podria ser i després votar els partits i els polítics que vegem més capaços d’atracar-nos-hi.

A Més per Sóller no ens conformam amb el poble que tenim, volem el millor per compartir-lo entre tots i totes, i per això seguirem treballant el temps que faci falta.