7 de juny 2024 – Més per Sóller

Aquest diumenge 9 de juny, vota la candidatura Ara Més Ara Repúbliques, amb Alice Weber, de Més per Mallorca, a les eleccions al Parlament Europeu. Expressa amb el teu vot la veu digna de les Illes per a una Europa digna, amb el suport a la coalició formada per Més per Mallorca, Més per Menorca, Ara Eivissa, Esquerra Republicana, Euskal Herria Bildu i Bloque Nacionalista Galego.

La Unió Europea és un espai polític que cada vegada decideix sobre més qüestions que incideixen directament en la vida quotidiana de tots nosaltres, els seus ciutadans i ciutadanes.

Per una Europa des de baix

 La construcció europea és una història de llums i ombres. Sens dubte, ha complert el seu objectiu fundacional de crear un espai de pau i cooperació entre els seus estats membres, superant la secular hostilitat entre els països europeus.

Però tot i que és cert que el funcionament de la Unió Europea es basa en la democràcia representativa, el dèficit democràtic és evident quan el model predominant és el d’un club d’estats a on el màxim poder de decisió el tenen els governs dels estats membres, en lloc de ser una federació de nacions que donàs el pes corresponent a les nacions sense estat i a les institucions d’àmbit local.

Entre els dèficits del procés europeu també hi ha la insuficient atenció cap a la insularitat. La Unió Europea té 2.400 illes, de les quals 286 tenen població permanent, amb un total de 20 milions d’habitants. És a dir: un 4,6% de la població de la Unió som ciutadans i ciutadanes insulars. Però fins al dia d’avui la insularitat no està en l’agenda política europea.

El Tractat de Lisboa de 2009 diu que les polítiques de cohesió econòmica, social i territorial de la UE han de prestar una especial atenció a les regions insulars, però fins ara la concreció d’aquest reconeixement resta pendent.

Per unes Illes escoltades

Només un dels set grups polítics amb representació al Parlament Europeu té com a prioritat el reconeixement efectiu de la insularitat: és el grup Verds/ALE, dintre del qual tres eurodiputats han treballat intensament a favor de la causa insularista durant aquests darrers anys: Jordi Solé i Diana Riba, d’Esquerra Republicana, i François Alfonsi, de Femu a Corsica. Tots tres formen part de l’Aliança Lliure Europea (ALE), el partit europeu al qual també pertanyem nosaltres, i que aplega 41 partits sobiranistes, regionalistes i autonomistes de tota la Unió Europea, units sota el lema “Treballam per una Europa democràtica, diversa, sostenible, solidària i pròspera”.

Gràcies a aquests eurodiputats, l’informe sobre les illes d’Europa i la política de cohesió que va aprovar el Parlament Europeu l’any 2022 exigeix a la Comissió Europea i a la resta d’institucions comunitàries que adoptin un Pacte d’Illes, de la mateixa manera que fa vuit anys el Pacte d’Àmsterdam va posar en marxa l’Agenda Urbana Europea.

La prioritat d’Ara Més/Ara Repúbliques és continuar la feina realitzada per aquests eurodiputats, i aconseguir que el Pacte d’Illes i el seu desenvolupament siguin una realitat dintre de la legislatura que comença amb les eleccions europees del 9 de juny.

Per un futur millor, compartit, antifeixista i feminista

Al mateix temps, però, no ens desentenem de la governança europea en totes les altres qüestions en què es juga el nostre futur compartit. És el moment d’assolir grans consensos polítics per assegurar l’estat del benestar davant l’amenaça de desmantellament que pretén l’extrema dreta. Necessitam que la Unió Europea reformi la seva normativa per garantir de manera efectiva l’accés dels residents a l’habitatge i evitar la seva mercantilització turística. Aspiram a una Europa més feminista, lliure i igualitària en qüestions de gènere.

Per una Europa sostenible, pacifista i diversa

Defensam la nostra pagesia, la producció d’aliments locals i el comerç de proximitat, i per això lluitam activament contra uns tractats internacionals de lliure comerç que perjudiquen la nostra pagesia i les petites empreses.

Ens comprometem a impulsar la lluita contra el canvi climàtic amb una visió més social, perquè la transició ecològica no generi noves bretxes socioeconòmiques. Volem que Europa no es conformi a ser un espai de pau en el seu interior, sinó que actuï com agent pacificador en un context mundial crispat i violent. I, com hem fet sempre, defensam que la Unió Europea reconegui el dret a l’autodeterminació de les nacions sense estat, i que totes les llengües i cultures del continent siguin respectades i protegides en peu d’igualtat, reivindicant el nostre dret de viure plenament a Europa en català.