12 de juliol 2024 – Més per Sóller

En poc menys d’un any hem viscut a Sóller dues grans mobilitzacions que han sorgit de la ciutadania civil organitzada i han servit per posar el focus en certes mancances greus del nostre municipi.

A Sóller mos costa en general expressar opinions públicament (a no ser que sigui a través de les xarxes socials, d’això en sabem bastant, o es tracti de qüestions que generen gran consens) i posicionar-mos obertament a favor d’algunes causes concretes. Pareix que sovint tenim por o estam empegueïts de dir o defensar segons què, una cosa que estranya d’un municipi com Sóller que sempre ha estat, econòmicament i culturalment, més proper a una ciutat que no a un poble. 

Per això és de celebrar que solleriques i sollerics s’hagin organitzat per evidenciar aquestes mancances i per reclamar solucions; des de Més per Sóller els encoratjam a ser persistents en la seva tasca perquè consideram que aquest contrapoder és fonamental per a la nostra bona salut democràtica i per a la riquesa de la vida quotidiana a Sóller. Debatre des del respecte i la confrontació d’idees no és cap pecat, al contrari, és un molt bon exercici de ciutadania que s’ha vist reprimit i fortament penalitzat en determinades èpoques obscures de la nostra història recent, però que ara convé exercir sense manies. Ja sabem a on han arribat en el passat les ombres totalitaristes que de nou tornen a sobrevolar damunt Europa.

Una cosa que tenen en comú aquestes mobilitzacions ciutadanes és que s’autodefineixen com “apolítiques” o “despolititzades”. És un adjectiu que sentim molt freqüentment en converses sobre temes lligats a la gestió municipal, com si fos un advertiment.

Suposam que aquesta decisió serveix per protegir-se i no ser assenyalats, o tal vegada per evidenciar el seu desencís amb la feina que feim els grups polítics a l’Ajuntament, però la realitat és que qualsevol decisió que prenem, tant en la nostra vida personal com col·lectiva, està condicionada per la nostra ideologia i mantenir-se neutral o ser apolític és realment molt complicat (per no dir impossible). Defensar determinades causes de forma coherent i constant és una de les manifestacions polítiques més clares.

Des que mos aixecam el dematí fins que anam a dormir prenem decisions constantment. I totes aquestes decisions tenen un rerefons polític, en el sentit de la forma que tenim de gestionar el nostre dia a dia. Quan triam si berenam amb llet de les Illes o amb llet que ve de l’estranger, estam prenent una decisió política; quan anam a la feina a peu, en transport públic o en cotxe, prenem una decisió política; quan anam a fer la compra a botigues d’aquí o d’allà, prenem una decisió política; quan triam el canal o el programa que miram a la tele, prenem una decisió política; quan decidim si tiram un envàs al rebuig o al reciclatge,  prenem una decisió política; quan anam a sopar a un restaurant local o en canvi triam la franquícia d’una multinacional, prenem una decisió política; quan ens indignam per unes coses o per unes altres, mos estam posicionant políticament.

Ser polític o estar polititzat no vol dir exclusivament estar vinculat a un partit, també vol dir que davant una disjuntiva, elegim una opció d’acord amb els nostres principis i valors. 

Aquestes decisions solen tenir una certa coherència entre elles (amb les excepcions i llicències que tots mos permetem puntualment), van marcant un camí i, mos agradi o no, s’assemblen en major o menor mesura a l’ideari (no només paraules, sinó també accions) de qualque partit. De fet, se suposa que això és el que finalment ens ajuda a determinar a qui hem de votar quan hi ha eleccions, per acabar de tancar el cercle i exercir el dret que sí reconeixem clarament vinculat als partits polítics.

Què volem dir amb tot això? Simplement reivindicar la politització del nostre dia a dia com un fet inevitable i positiu, que una vegada reconegut aporta transparència i debat i això enriqueix la societat.

També tranquil·litzar a la ciutadania que des de Més per Sóller no pretenem apropiar-mos de cap causa, però sí que hi ha temes que fa temps que defensam i que seguirem defensant. I que confluir en determinats moments, en determinades reivindicacions i amb determinats agents socials i polítics és una riquesa que no s’ha d’intentar anul·lar o invisibilitzar, sinó posar en valor fugint de complexes antics que com a societat madura i avançada hem de voler deixar enrere d’una vegada per totes.

Dividir les lluites i despolititzar les causes l’únic que fa és afeblir-les i restar-ne potencial d’acció. Precisament aquest és el principal objectiu dels que abanderen el discurs “apolític”, i són tan “coherents” que sovint ho fan des dels faristols de les institucions polítiques, cobrant un sou de polític mentre ens donen instruccions i ens volen tutel·lar sobre com hem de reivindicar allò que defensam.