22 d’agost 2025

Encara recordam quan el mateix dia dramàtic de l’enfonsament del teatre La Defensora el batle deia “Acabarem el Defensora, i serà durant aquesta legislatura”. El màxim responsable del nostre Ajuntament va assegurar en aquella roda de premsa que ell mateix l’inauguraria abans que acabàs aquesta legislatura (Veu de Sóller, 5 de setembre de 2023). Unes paraules que denotaven un gran desconeixement de com funciona l’administració pública.

Però el temps ha afegit un nou matís a aquella ingenuïtat que mos surt tan cara, i és que dos anys després de l’enfonsament llegim a premsa que no hi ha “ni rastre de la demanda pel desastre del Defensora” i que “l’Ajuntament no ha iniciat accions legals contra els tècnics que dirigien la reforma quan va caure”.

La casa veïnada

I quan encara no mos hem recuperat de l’impacte d’aquesta notícia, llegim que “davant la inacció de l’administració, el veïnat reclama a través dels jutjats una compensació patrimonial per arreglar la casa” i que “la quantitat sol·licitada fa més d’un any (875.000 €) podria augmentar considerablement per la demora en la tramitació i valoració d’aquesta taxació per part municipal. Davant la manca d’una resposta per part de l’Ajuntament, ni que s’hagi adoptat cap mesura, la propietat ha decidit fer la reclamació per via judicial.” (Setmanari Sóller).

Això vol dir que al desconeixement demostrat el dia de l’enfonsament, ara hi afegim dos anys en què l’equip de govern no ha fet RES per reclamar la pèrdua del teatre i els danys causats als veïnats. L’única cosa que han fet ha estat enviar un burofax a Madrid reclamant 1,8 M€ just el dia que feia un any de la destrucció (5/09/24). Un fet que fa pensar en una acció de propaganda simbòlica i rentat de cara més que en un vertader procés de reclamació.

Mans plegades

Des de Més per Sóller mos demanam si els membres de l’equip de govern haurien actuat igual si el que s’hagués enfonsat hagués estat ca seva.

Mos demanam també com és possible que se reclamin 1,8M€ a Madrid si només la reconstrucció del veïnat costarà prop d’1M€? I a això hi hem d’afegir els costos de la retirada d’enderrocs, els bastiments i la reconstrucció?

No entenem que el pacte PP-Porcel sigui tan teb i tan passiu a l’hora de defensar un bé tan estimat per tots els sollerics i solleriques.

Què diran ara?

Què mos diran d’aquí a dues setmanes, quan se compleixin els dos anys de l’enfonsament? Tornaran a vendre fum, parlant d’il·lusió i de falses promeses?

És cert que els diferents pactes d’esquerres vàrem avançar poc a poc amb la restauració del teatre, sempre a causa de la precària situació econòmica de l’ajuntament (recordem la Llei del ministre corrupte, el senyor Montoro; o el Pla d’Ajust que va aprovar el senyor Simarro el 2012), però també és cert que mai vàrem deixar de fer-hi feina i molt manco vàrem exhibir la deixadesa del pacte PP-Porcel. Fa empegueir que en un moment en què l’ajuntament té més recursos que mai, tan humans com econòmics, projectes clau del nostre poble estiguin paralitzats i tots els esforços polítics es dediquin a fer aparcar cotxes dins horts de tarongers.