19 de juliol 2024 – Més per Sóller

Al darrer Ple, en data del 10 de juliol, després de treballar diferents aspectes es va passar al torn de les mocions. Unes mocions que com bé vàrem argumentar durant el plenari es defensen per si soles si, òbviament, el que ens presideix és un tarannà democràtic i obert. La nostra sorpresa per desgràcia, fou veure com tots els regidors del Partit Popular varen abstenir-se durant la votació amb uns arguments que no tenen cabuda davant unes mocions que parlen de drets i que ens afecten de ben aprop com a societat.

El Partit Popular de Sóller no va votar a favor de rebutjar la violència contra el col·lectiu LGTBI. Va optar per tenir un discurs molt poc productiu, en el qual asseguraven que des de l’Ajuntament ja s’estan aplicant les mesures adequades, però la sorpresa és que, per exemple, no existeix cap acord municipal contra els discursos d’odi. Així i tot, no donaren suport a la moció i, per tant, el PP avala així la marginació de persones i es suma a l’odi contra una part de la població que diuen representar.  

Pactar amb l’extrema dreta, ja sigui a nivell municipal, com a nivell autonòmic obliga (i ha obligat) a la part més moderada del Partit Popular a cedir i a callar i a la part més intransigent a treure pit: així, les polítiques abans conciliadores ara són imposicions que pretenen liquidar programes socials i escolars que estan enfocats, precisament, a treballar de forma transversal per la igualtat i a combatre l’homofòbia, la lesbofòbia, la transfòbia, la bifòbia i la intersexfòbia, és a dir, la LGTBIfòbia. Voldríem pensar que les sensibilitats d’aquest equip de govern eren variades, i que no tothom donaria suport a les mostres de rebuig i d’odi. Però els pactes us fan còmplices, còmplices de donar cobertura a uns missatges cada vegada més retrògrads i altament perillosos que animen a grups a exercir la violència física, verbal i que es mostren a les mateixes xarxes, on es creuen impunes; o fins i tot s’accepten agressions a les mateixes institucions.

Per altre banda, el Partit Popular tampoc va votar a favor de condemnar l’agressió duta a terme pel President del Parlament Gabriel Le Senne contra diputades electes del mateix Parlament i alhora demanar la seva dimissió. Una dimissió que entenem que ja hauria d’haver-se produït motu proprio, si la persona que ha comès aquest tipus d’actes vergonyants i impresentables, que denunciam enèrgicament, tingués un poc de vàlua democràtica i humana.

Un altre cop, el Partit Popular es nega a votar a favor d’aquesta moció, i per tant, el seu silenci davant l’atac d’aquest individu als valors de justícia i igualtat els fa còmplices de l’extrema dreta.

No es pot donar cabuda dins la nostra societat a accions violentes i intransigents i el que cal és no donar suport a aquest tipus d’ideologia i arraconar les forces que atempten continuadament contra la concòrdia, contra la cultura i la llengua pròpies, contra els drets individuals i col·lectius i contra la llibertat de les persones de viure i estimar, contra la justícia històrica que submergeix moltes famílies encara en la vergonya de no saber què va ser dels seus familiars o contra els immigrants que sovint venen a les nostres terres fugint de situacions gairebé d’esclavatge per trobar-se amb una realitat que tampoc els és favorable.

Quedi clara, també la nostra solidaritat amb les diputades agredides i, per suposat amb les roges del Molinar que varen tenir una dignitat a la que personatges com aquest que reprova’m de forma contundent no podran arribar mai, ni tan sols a apropar-se.