13 de juny 2025

Aquests dies hem assistit novament a un nou espectacle del govern de la presidenta Prohens. La senyora Prohens i el seu govern del Partit Popular fan el que sigui i amb qui sigui per mantenir-se en el poder. Què s’ha d’atacar (novament) la llengua catalana per demanda de l’extrema dreta (representada al parlament de les Illes Balears pel grup VOX), idò es fa. Què hem de menystenir la nostra llengua, vehicle de cultura i eina d’unió en l’àmbit educatiu, idò ho fan. Res li importa més a la senyora Prohens que sortir als titulars de la premsa amb la foto de: “pressupostos aprovats”. Però, a costa de què?

Aquí no hi ha un govern que miri per la ciutadania, aquí hi ha un grup de persones que intenten vendre la moto que sí que fan coses pel poble, però sense el poble (quins records més del segle XVIII); però que en realitat el que pretenen és mantenir-se a una cadira i cobrar cada mes. Legislar en favor dels negocis d’uns pocs i mantenir a la resta en la precarietat. Es tracta d’un joc de forces entre la dreta i l’extrema dreta per veure qui la fa més grossa, no pensem pas que es tracta de mirar de cara les diferents problemàtiques que patim i governar amb el sentit de la responsabilitat ni del deure vers la ciutadania. I com que VOX sap que el Partit Popular de la senyora Prohens el que vol no és governar amb responsabilitat, sinó mantenir-se en el poder, juga el seu paper de variable tòxica en aquesta equació. La solució que tenen és ben fàcil, atacar tot allò que l’extrema dreta odia i fer que els peperos accedeixen de bon grat…

Aquesta combinació tòxica està permetent que les línies vermelles en drets lingüístics del català, que es mantenien gràcies a la unanimitat dels diferents grups polítics des dels anys vuitanta (i sí, també hi havia el Partit Popular que ho defensava), es traspassin.

Derogació de la Llei de memòria democràtica

Dins el sac de la incompetència del Partit Popular també hi ha la derogació de la Llei de memòria democràtica i la persecució a la immigració irregular, quedant així marcades les fòbies de l’extrema dreta: llengua pròpia, migració i memòria democràtica. Les manies que tenen cap a la democràcia, la justícia i les llibertats són una constant.

Per aquest motiu la ciutadania no en pot restar passiva, perquè aquesta és l’avantatge amb la que juguen. Quan toquen els drets i les llibertats fonamentals estan atacant la mateixa idea de DEMOCRÀCIA, escrita en majúscules. Però sabem que som moltes més persones les que, encara que sigui des de diferents matisos ideològics, encara ens mantenim fermes en la seva defensa.