3 de maig 2024 – Més per Sóller

Del vell pacte

No fa ni un any que el Partit Popular i Seny i Sentit van signar un pacte in extremis, a setze hores de constituir-se el nou consistori, per a governar Sóller amb majoria absoluta. El pacte ja va néixer en un context de certa tensió i crispació entre en Sebastià Aguiló i els membres del grup popular, però és igual, seguiren endavant pel bé del poble…o això varen voler vendre.

Ara bé, sabem que això no és vera, ni prop fer-hi! Des del mes de juny en què es va crear el pacte, han volgut aparentar una entesa cordial, en la que tothom ha mirat cap a una altra banda. Però són cada vegada més notòries les desavinences entre els diferents membres de l’equip de govern (que d’equip no en té res). El batle ja no pot coordinar els estires i amolles dels seus propis jugadors (per utilitzar un símil dels seus) i sembla que tots els jugadors cerquen marcar gol a no sabem quina porteria.

Hem estat quasi un any patint el (des)govern del que ells mateixos varen batejar com un pacte “natural” (per ser entre dos partits de dretes), i que els afavoria tenir el Consell Insular i el Govern autonòmic en mans del PP. Vaja si ens ha anat bé! Quantes fites aconseguides, des del juny de l’any passat? Vos podem dir que hi ha hagut molts titulars i poc contingut. Bé, i molt asfalt, això que no en falti.

Del nou pacte

Després d’unes setmanes intenses un dels regidors surt del partit de Seny i Sentit però no renuncia a la seva acta de regidor. Per notícies sortides a la premsa sabem que el senyor Pep Porcel seguirà assumint les tasques de govern que fins ara se li havien confiat en virtud d’un pacte que no sabem si continua, si continua però amb canvis o si acabarà definitivament. Ara bé, ja hem pogut veure com per no perdre la “virtual” majoria absoluta els del Partit Popular fan el que faci falta. I ara ens diran que sí, que segueixen amb un pacte a tres bandes pel bé del poble. Segur que ara és la bona! Esperam amb atenció com acaba el joc de les cadiretes i quin nou paper acaba per tenir en Sebastià Aguiló. Sigui com sigui, pel que hem observat aquests mesos, podem preveure major fragmentació interna i una projecció externa sobreactuada que vol fer arribar a la gent un missatge irreal del que passa dins les Cases de la Vila: tanmateix, però, ni s’entenen ni s’han entesos mai.

Un pacte basat en els profits personals

El que no sorprèn gens és que aquí tothom negocia pensant en el rèdit personal que en traurà: que si assessors, que si despatxos, que si dedicacions exclusives, que si tinents de batlia…

Qualcú creu que es pot fer feina en un pacte que es fonamenta en l’individualisme i la total desconfiança? Un pacte que ha d’estar més pendent de les traïcions per l’esquena que de les necessitats del nostre municipi?

És evident que no, que feina per al poble no n’han feta fins ara i no en faran tampoc a partir d’ara. L’única preocupació que tendran i allò pel que cobraran sous brutals a final de cada mes (pagats gràcies als nostres impostos) serà vigilar-se entre ells i estar a la defensiva, esperant la propera ganivetada.