9 de febrer 2024 – Més per Sóller

Des de fa ja gairebé cinc anys, tal com hem denunciat reiterades vegades, el món cultural solleric suporta pacientment la manca de polítiques culturals i un abandonament evident del sector per part del nostre ajuntament. Com ja dèiem, abans del desastre, el nostre Ajuntament deixa que la cultura s’esbuqui, per usar un paral·lelisme amb el que ha passat amb el Defensora.

El món cultural observa impassible com es deixa sense pressupost la regidoria de cultura, mentre s’atenen altres àmbits no tan urgents; com es malgasten els doblers que pagam entre tots, mentre els grups, col·lectius i particulars del món de la cultura queden sense aixopluc i cobertura; com es reparen cadires d’altres llocs, mentre no es pot seure a cap espai en condicions per fer actes culturals.

El retrat del panorama, quant a infraestructures, és desolador: el Defensora esbucat i, de moment, sense cap projecte i sense voler escoltar l’opinió del sector cultural i del poble en general. Les Escolàpies paralitzades i amb un futur molt més que incert, mentre s’ha traslladat l’escola de música enfora del centre, es va dir que per un any, però sembla que va per llarg, mentre els grups que hi tenien el seu lloc han estat traslladats en una condició de provisionalitat, de durada incerta, mentre l’arxiu municipal queda aparcat fins no se sap quan. El Victòria, sense llicència d’ús, espera una inversió abundant i els convenis oportuns per tal de poder ser usat com a espai escènic i cultural; per no parlar de l’Hospici, l’abandonament del legat de Can Mas, la manca d’espais al Port, etc.

És a dir, que el món cultural solleric, a dia d’avui, no disposa de cap espai públic practicable amb totes les garanties d’ús, seguretat i eficiència desitjables. Tanta sort de l’església que els obre les portes sempre que ho demanen. Això, ja no és una cosa necessària, és una cosa urgent i requereix tota l’atenció, dedicació i pressupost adients per cobrir aquesta mancança tan greu que genera malestar arreu.

Clar està que en un moment en el qual es qüestiona la capacitat de feina del consistori més car de la història de Sóller, on es posa en dubte, des de dins del propi equip de govern, la dedicació de regidors i regidores que pagam entre tots, sembla que ho tenim difícil per resoldre el greuge que el món cultural viu a Sóller.

L’oferta d’espais culturals, a més, dona opcions al jovent a participar i moure’s en l’àmbit social, més enllà del oci que els ofereix el nostre Ajuntament i que no respon a una planificació responsable en aquest sector. Perquè la nostra feina, com a representants de la societat, és la d’intentar canviar dinàmiques per fer una vida més amable i una ciutat més habitable: no basta assistir a un acte o cobrir l’agenda amb l’oferta que ens ve del Consell, no basta dir que es té il·lusió, cal implicar-se, planificar, crear dinàmiques, tenir cura de persones i grups i, ara mateix, treballar de forma contundent per disposar d’un o diversos espais en condicions per al sector cultural, amb dignitat i eficiència. Serà possible?