2 octubre 2026

Aquesta setmana hem viscut a través dels mitjans de comunicació un desnonament mediàtic, un més de tots els que es produeixen cada dia a l’Estat. Coneixent ja els decrets del Govern Central sobre habitatge (encara no ratificats al Congrés en escriure aquest article), no podem deixar de manifestar el nostre absolut suport a totes aquelles persones que a la plaça de “la Puerta del Sol” a Madrid, a la d’Espanya a Palma i a tants de llocs del país s’han concentrat, manifestat o han acampat. Ho fan per elevar un clam, un crit per reivindicar per a tots els residents un habitatge digne, ajustat a les seves necessitats i accessible per als seus mitjans econòmics. 

Més per Sóller volem reivindicar el principi ètic i constitucional de la funció social de la propietat, que no és un dret sagrat. Les lleis s’han de redactar per ordenar el bon funcionament de la societat, per no deixar ningú sense els seus drets elementals i per defensar a la gent dels abusos dels poderosos. 

Però la realitat és que per a l’accés a un habitatge digne (article 47 de la Constitució) la classe treballadora d’aquest país estam perdent possibilitats any rere any. 

Si al moviment 15M (2011) es reclamava el dret a accedir a la propietat d’un habitatge, en contra del abusos de grans constructores i dels bancs (recordem la PAH en defensa dels desnonats hipotecaris), ara la reclamació se centra en poder tenir accés a un habitatge de lloguer (és el Sindicat de Llogateres, qui lidera el moviment). 

Els objectius? Evitar desnonaments injustos de famílies vulnerables que complien els seus deures com a llogaters; evitar pujades de preus de lloguer incompatibles amb els nostres sous o pensions; evitar l’adquisició d’habitatge residencial per part de fons d’inversió (fons voltors); evitar que converteixin ca nostra en un negoci (lloguer turístic) o que ens desplacin als residents canviant la sociologia d’un poble o un barri (gentrificació). 

A les Illes Balears i a Sóller, qui té la paella pel mànec és el Partit Popular. Si Prohens i tots els seus batles, incloent el que té a Sóller, Miquel Nadal, no apliquen la Llei d’Habitatge i els decrets que surtin del Congrés, de poc serviran les negociacions i els consensos a nivell estatal i la mobilització ciutadana.

No ens ha d’enganar la senyora Prohens en parlar de fer 10.000 habitatges “assequibles” (per a qui, ens demanam?), mentre es nega a declarar les Illes com a zona tensionada o se’n riu del nostre partit quan proposam limitar la compra de segones residències. No ens ha d’enganar el senyor Nadal, quan convoca rodes de premsa per presentar grans projectes irreals de pisos de 33 metres quadrats, mentre té dins un calaix mesures factibles que hem proposat, com una fiscalitat que castigui habitatges permanentment tancats i segones residències, o permet la renovació de més de 600 places de lloguer turístic en habitatges plurifamiliars al nostre poble. 

El que demanam des de Més per Sóller és que els grans partits, els que governen i tenen capacitat de prendre decisions i transformar el sistema, deixin d’afavorir el capital i el mercat, deixin de fer feina pels rentistes i pels fons voltors i triïn arromangar-se per garantir l’accés a un habitatge digne per a les persones i famílies treballadores de classe mitja. 

Necessitam una llar a on desenvolupar un projecte de vida, a mig i llarg termini, i no podem seguir amb les promeses, els eslògans i les guerres de titulars entre el PP i el PSOE. Perquè la gent ja no podem pus. Necessitam recuperar ca nostra.