4 setembre 2026

Recordo de petit quan anar a Palma era tota una excursió. Parlo dels anys 80-90 on el cotxe ja estava perfectament democratitzat i els sollerics encara havíem de fer aquest trajecte per el Coll.

I tot i que per la majoria d’habitants de la nostra vall, aquest trajecte era esporàdic, per alguns d’ells es convertia en habitual quan la seva feina es duia a terme en alguna empresa de “l’altra banda de les muntanyes”.

Llavors, disposàvem de cotxes amb moltes menys ajudes que ara, molt menys potents, molt menys segurs i tot i així, aquest trajecte (Sóller-Palma) representava en el pitjor del casos uns 45 minuts.

Per sort o per desgràcia moltes de nosaltres havíem de fer viatges habituals a la capital i una forma que teníem d’entretenir-nos era contar els cotxes que ens creuàvem per la carretera. Des de la rotonda de Can Repic fins a la rotonda de Son Castelló, era estrany superar la xifra de 100.

Arribà l’any 1997, es va inaugurar el polèmic túnel de Sóller i per tota la gent que feia feina o havia de fer trajectes habituals a la capital, el viatge es va escurçar notablement. Si abans es tardava un poc menys de mitja hora en pujar i baixar el Coll, ara aquest temps s’havia reduït a aproximadament només uns 5 minuts i això que a vegades s’havia d’esperar una miqueta a la coa del peatge.

Per tant, posem-ho en context, vivim a finals dels anys 90, principis dels 2000 amb unes dades que són les següents: una població resident aproximada de 670.000 habitants, un parc mòbil d’aproximadament 550.000 vehicles censats (sense incloure ciclomotors), uns 7-8 milions de turistes a l’illa de Mallorca, que gaudien de l’illa passant-hi unes vacances llargues (en mitjana d’uns 11 dies) i a més en molts de casos venien en viatges organitzats que no depenien tant dels cotxes de lloguer. Podem extreure també l’índex de pressió humana que era en mitjana de 840.000 persones (amb un màxim de 1.1 milions). Recordem que Mallorca és una illa que té una extensió de 3.5 milions de kms quadrats.

Feim ara un bot i mirem les mateixes dades per el 2025: població resident aproximada quasi 1 milió (+43%), un parc mòbil de vehicles censats d’aproximadament 840.000 (+53%), uns 13.5 milions de turistes (+65%) però amb una estada mitjana molt més curta d’aproximadament 6 dies (-45%), organitzats de forma molt més individualitzada i per tant, molt més depenent de les solucions de mobilitat individuals o en petits grups (cotxes de lloguer). També podem veure com l’IPH ha pujat a 1.2 milions de mitjana (amb un màxim de 1.5 milions), i… sorpresa!! Mallorca segueix amb 3.5 milions de kms quadrats.

I on pretenem arribar amb totes aquestes xifres? En que, sense tenir dades oficials dels cotxes de lloguer que hi ha a Mallorca ni les dades del paràgraf anterior referents al 2026 (però tots els indicadors marquen que seran superiors al 2025), a Sóller hem normalitzat estar aturats cada dia a la carretera quasi 1h per poder entrar al nostre poble.

Està clar que gran part de la nostra economia depèn del turisme, està clar que moltes famílies vivim d’això ja sigui directe o indirectament, però els efectes col·laterals d’aquest creixement sense mesura, juntament amb “l’efecte Instagram” (que fa que tothom es vulgui fer les 5 fotos típiques de Mallorca dins el mateix dia) i a més hi sumam el creixement natural de la població de l’illa (juntament amb els seus cotxes), ens fa arribar a la conclusió que la pressió que sofreixen les nostres carreteres ha augmentat considerablement i als punts de major interès turístic com el nostre poble, en patim les conseqüències a diari.

La senyora Prohens hi resta importància dient que es tracta de col·lapses puntuals. Aquí al poble ja en feim befa dient que té tota la raó del món perquè cada dia puntualment a les 12 del migdia, resulta impossible venir a Sóller sense menjar-se un embós quilomètric.

A més, sumem el canvi circulatori que ha fet l’equip de Govern PP-Porcel que ha ocasionat que Sóller es converteixi en un embut fent que pràcticament la totalitat de vehicles que accedeixen al poble hagin d’accedir-hi per el carrer de Cetre, turistes inclosos, que en molts de casos no saben on van, que a cada cantonada s’han de pensar cap on girar i que a més poden accedir al centre amb els seus cotxes “eco” mentre que per altra banda a nosaltres ens resulta difícil convidar uns amics de Palma a que venguin a casa per por a que li posin una multa per la famosa ZBE…

I les mesures que es prenen? Apart de la mencionada ZBE que havia de ser la solució màgica… indicadors lluminosos per marcar a mode de semàfor com es troba la densitat de vehicles al poble (però algú de vosaltres ha vist mai Sóller o el Port en vermell?) així com aparcament dissuassoris que només fan que es concentrin més persones a la vall de les que tendria de forma natural…

Recordeu l’exercici que us hem dit que fèiem de petits de contar cotxes? Varis dies hem fet el mateix exercici sortint de Sóller quasi a qualsevol hora del dia i no n’hi ha hagut cap que no s’hagi superat aquella xifra de 100 cotxes abans d’arribar a la boca del túnel.

Les solucions a tot això no s’han de centrar únicament en polítiques locals, però està més que clar que si no comencem nosaltres mateixos a aplicar mesures, cada pic anirem a pitjor i els que patirem les conseqüències a diari en serem els residents.