29 de maig 2026

Llei de normalització lingüística

L’any 1986, després dels anys de dictadura, iniciem un camí de recuperació de la nostra identitat i, especialment de la llengua que històricament ha estat minoritzada. Es redacta la llei de normalització lingüística amb un ampli consens de la societat. Ara en fa 40 anys i reivindicam l’esforç i la posada en marxa d’una planificació que ens hauria d’haver portat a fer del català una llengua normal i que poguéssim usar en tots els àmbits de la vida.

La llei no ha estat la solució, però marcava un camí

Els successius governs des de l’any 1986 han aplicat la llei de forma molt irregular i sense massa iniciatives decidides a fer normal l’ús del català en la ostra societat. Com a punts forts tenim els avenços que es varen fer en matèria educativa que han permès la integració de molts nouvinguts a la nostra comunitat lingüística i social, els tímids progressos en matèria comunicativa i l’ús, no sempre aplicat, en les administracions públiques.

El camí iniciat no admet retrocessos

Tot el contrari, cal fer un avenç significatiu en la planificació lingüístic i no relaxar l’ús de la llengua en tot allò que signifiqui atenció al públic. De vegades només cal fer complir les normes ja aprovades, d’altres incentivar i ajudar les persones que puguin desconèixer la nostra normativa, d’altres fer que el català estigui present allà on no hi és habitualment.

Cal aturar els que promouen la substitució lingüística

Ara s’aixequen veus que veuen en la nostra llengua pròpia una imposició, que veuen en el català un enemic a vèncer i eliminar, que fomenten la discriminació a les aules disfressada de llibertat, privant els nostres alumnes i joves de les eines necessàries per la seva integració i prosperitat vital. No fem bo allò que totes les llengües serveixen per comunicar-se, tret del català que serveix per emprenyar. Cal aturar les agressions lingüístiques que també es donen al nostre municipi i defensar els drets de sollerics i solleriques que volen usar la seva llengua com a dret que tenen a fer-ho en tots els àmbits.

Hem de començar pel nostre Ajuntament

Al passat ple del 20 de maig es va aprovar per unanimitat una moció del nostre grup en aquest sentit. Així doncs, comencem nosaltres mateixos, com a Ajuntament compromès en matèria lingüística, revisant cartelleria, indicacions, senyals i demés produccions lingüístiques (actes, documents, etc.).  Creem serveis lingüístics que facilitin la feina al sector turístic (redacció de menús, noms d’empresa i publicitat, etc.). Introduïm plans d’aprenentatge i ús del català (parelles lingüístiques, cursos per a nouvinguts, creació de vocabularis, etc.). Revisem el personal del propi ajuntament, sobre tot el que està de cara al públic (oficines d’informació, registre, policies, biblioteca, … ), quin nivell de coneixement de la llengua catalana tenen i promovem el seu aprenentatge i la formació necessària per dirigir-se a la ciutadania.

I també la ciutadania

Que la defensa de la nostra llengua no sigui només un acte més o menys protocol·lari i reservat per alguns moments determinats, fem nosaltres d’ella la nostra manera de presentar-nos i de dirigir-nos per defecte als altres. Partim del convenciment que sense la nostra eina de construcció de la realitat, deixarem de ser el que som i que no podem claudicar front a aquells que ens volen aniquilats i muts.