13 de febrer 2026

La setmana passada llegíem a premsa el relleu a la presidència de l’Associació Gent Gran des Port. En Jaume Enseñat “Maonès” n’ha estat el president durant 18 anys, però en realitat ha estat molt més que això.

Per noltros ha estat la cara visible de moltes de les reivindicacions de la gent del Port, fossin de l’edat que fossin, i la veu exigent dels interessos col·lectius de la barriada marinera.

Perquè en Jaume, com altres dones i homes de la seva generació, ha viscut en primera persona els canvis que ha patit el nostre Port. Una generació que és testimoni viu de tot allò que hem guanyat, però també molt especialment de tot el que s’ha perdut amb la modernització i comercialització d’una badia que dècades enrere era essencialment espai de vida, de socialització, de col·lectivitat i arrelament per a les persones que hi vivien i hi feien feina.

Es Maonès, sovint nostàlgic d’aquell Port que avui ja no és, es va convertir de forma natural en portaveu de la barriada. Conformar-se no va amb ell, callar tampoc, i per això durant molts anys ha participat amb el seu equip a pràcticament totes les reunions que hem convocat al Port. Les seves intervencions són directes, sense filtres ni floritures. Anar al bessó de les coses, fugir de les volteres que sovint fa la política.

Durant aquests anys l’hem vist i l’hem escoltat defensar les festes del Port, reclamar jocs tradicionals per als infants, exigir més vida cultural al Port, reivindicar les millores per a l’edifici de l’Oratori, participar a les Fires de la Mar, recordar la vida de pescador, demanar canvis al camp del futbol del Port, enfadar-se per la promesa incomplerta d’un centre de dia, emocionar-se quan s’aconseguien reivindicacions com la llonja o la instal·lació d’una escultura en homenatge a la gent de la mar.

Aquesta feina de demanda i de fiscalització l’ha feta amb tots els equips de govern, fossin del color que fossin. Això li ha donat legitimitat i l’ha convertit en un interlocutor respectat per totes les forces polítiques.

En Jaume no és l’única persona que fa aquesta funció al nostre poble, afortunadament tenim més exemples de gent com ell que des d’entitats, col·lectius i espais comuns posen veu a les veïnades i veïnats i exerceixen amb constància la responsabilitat i el deure de representar allò col·lectiu.

Però sí que sembla que cada vegada costa més trobar aquest tipus de compromís entre la ciutadania sollerica. A mesura que aquesta generació va fent una passa al costat, sovint és complicat trobar un relleu que agafi el testimoni. Això ens preocupa, perquè posa en risc el futur de la vida associativa de Sóller, que es pot anar apagant si la gent jove no es posa al capdavant.

Afortunadament no és el cas de la Gent Gran des Port, perquè el nou equip, amb Paco García al capdavant, tenen també un llarg recorregut en el moviment associatiu. Els desitjam el millor i a tu, Jaume, t’agraïm la feina feta, les estirades d’orelles, les converses, les reivindicacions i les estones compartides.

Salut i… mos veim pes Port!