7 de novembre 2025

Submergits en la cultura de la por que se’ns ha instal·lat a casa nostra per aquestes dates, potser no cal tant de desplegament, perquè els nostres governants ja ens fan abastament de por, o de llàstima, sense necessitat de disfresses i de dents esmolades. Veieu uns exemples:

El malson de la recollida de fems.

A hores d’ara, segons que es va presentar com a innovació i com a inici de les solucions per fer front a les taxes desorbitades que pagam pels fems, ja s’hauria d’haver posat en marxa la recollida porta a porta en alguns sectors de la ciutat, prèvia campanya d’informació i després d’haver posat les infraestructures necessàries per aquest sistema que creiem que és el més eficient. Lluny d’això, no només no s’ha fet res, sinó que ni tan sols s’ha complert amb la màxima de no deixar mai un contenidor tot sol, pel que això suposa d’incitar al no reciclatge i a la desídia general. No cal dir que les recollides especials (roba, oli, petits electrodomèstics…) no tenen cap sortida a dia d’avui, provocant una quantitat de rebuig descontrolat que el que farà és augmentar encara més la nostra factura domèstica.

Història d’un ascensor

Quan fa alguns dies es va concedir l’escut d’or al MUCBO, ja vàrem dir en plenari i en declaracions que no basta amb una distinció, s’ha d’apostar per entitats com aquesta que contribueixen a millorar i difondre el nostre patrimoni natural. Una cosa tan senzilla com fer un ascensor que pugui facilitar l’accés a les instal·lacions i acostar a tothom aquest projecte sense barreres, ja estem gairebé set anys per dur-lo a terme i, a la fi, s’ha hagut de renunciar a la subvenció concedida per culpa de la total ineficiència del govern PP-Porcel. Aquesta manca d’interès per les entitats culturals en una cosa tan simple contrasta amb la gran inversió que es dedica a altres àmbits. I no, senyor batle, no és que no ens interessi el que pugui passar a les infraestructures del municipi, ben al contrari, vetllam perquè estiguin en bones condicions i perquè les inversions, és a dir, els doblers de tots i totes estiguin ben distribuïts i no sotmesos als capricis d’un o altre regidor sense tenir un objectiu clar. La defensa dels distints àmbits de la vida ciutadana (social, esportiu, cultural, artístic,…) hauria d’estar present en els pressupostos (que no tenim) o en les inversions i subvencions (que mal repartim).

El ball de les subvencions i l’arxiu secret

Un altre exemple clar de la discriminació d’algun sector ciutadà és el camp de les subvencions: dels 350.000 € que s’hi destinen, només 3.500 van destinats al món cultural. Un sector que presenta moltíssims projectes i que mostra una capacitat ben viva no mereix ser subvencionat segons els seus criteris. A això hem de sumar la manca de previsió a l’hora de traslladar l’arxiu municipal a les Escolàpies, quan es sabia perfectament que s’havien de fer obres i ara queda ben secret, és a dir, sense poder-se consultar

La llengua tallada

Un cop més, el nostre govern municipal menysté els sollerics i solleriques posant les noves senyalitzacions, d’una banda en llocs poc visualitzables i, d’altra banda en llengües distintes a la nostra. El menyspreu cap a la nostra llengua i la nostra identitat no pot ser acceptat.