8 de novembre 2024

Encara no mos hem recuperat de l’impacte que mos han generat les imatges de la DANA al País Valencià. Hem pogut veure fotografies, vídeos, reportatges, testimonis que mos han deixat remoguts, tristos, impotents. Els danys materials són incalculables, però les pèrdues humanes són irreparables i insuportables. Des d’aquí enviam un missatge d’escalf per a totes les persones que teniu vincles amb les poblacions afectades per les riuades.

Ha passat una setmana del terrible daltabaix i començam a rebre informacions concretes de les conseqüències de la DANA i de la resposta que Estat i Generalitat estan articulant per poder cobrir els danys que encara està provocant. De moment, el Govern central destina 10.600 M€ per ajudes directes, exempcions, moratòries d’impostos i avals per a particulars, empreses i institucions.

Són els nostres impostos

Aquestes ajudes, que han estat contundentment exigides pel Partit Popular, surten dels impostos que pagam totes les persones que rendim comptes fiscals a l’estat espanyol.

Uns impostos que el Partit Popular insisteix a retallar, però només per a les persones més riques, provocant pèrdues milionàries per a les arques públiques i minvant la capacitat de resposta que després exigeixen. A les Illes Balears, l’eliminació de l’impost de patrimoni suposarà perdre 25 milions d’euros anuals, que se sumen als 11 milions d’euros anuals que es perden per la derogació de l’impost de successions. Són dos exemples ràpids que generen un forat de 35 milions d’euros cada any a les nostres arques públiques.

Per no parlar dels patriotes de polsereta que aquests dies incendien les xarxes socials exigint “que los políticos de mi país se pongan a remar todos a una”, però després resulta que tributen a l’estranger, mentre deuen milions d’euros a la hisenda espanyola. Tot un exemple de demagògia i barra descomunal.

(Ir)Responsabilitat

A aquella mala gent hi hem d’afegir els que es dediquen a escampar bulos i notícies falses, que intoxiquen amb informacions confuses i poc fiables amb l’única intenció de desestabilitzar el govern central i sembrar caos i confusió.

Ho hem vist clar amb pseudoperiodistes que s’embrutaven de fang per fer veure que havien estat ajudant, amb eurodiputats d’extrema dreta que van a repartir ajuda només per a gent “valenciana”, i amb milers de bots asiàtics que han inundat twitter de missatges d’antipolítica.

És molt important demanar-se d’on treuen les dades què difonen i sobretot, quin interès poden tenir en explicar informacions falses que només desacrediten les institucions a on no governa la dreta.

Solidaritat de classe

Davant de tota aquesta baixesa moral, hem vist un poble valencià que dolgut, però digne s’ha posat en marxa per recuperar les seves vides. Població civil organitzada a través d’associacions, falles, sindicats, xarxes veïnals, clubs esportius i tantes altres plataformes que mos demostren una vegada més que el tàndem administració pública responsable – societat civil organitzada és la millor eina col·lectiva per superar situacions complexes.

Hem pogut veure també com entre aquestes riuades de persones  voluntàries hi havia nombrosa població migrada: persones que provenen de països a on l’ajuda mútua és imprescindible perquè no tenen un Estat que els empari; persones que han viscut drames com aquesta DANA o pitjors; persones que no han dubtat ni un minut en agafar una pala, posar una olla al foc o treure poalades d’aigua. Perquè la cooperació és allò que mos va fer humans i és inherent a la nostra espècie, i no entén de fronteres ni de colors de pell.

L’emergència climàtica

L’escenari del futur immediat en aquest àmbit és incert. No podem oblidar que cada dia són més freqüents els episodis climàtics catastròfics i és ridícul mirar cap a una altra banda, fer com si la cosa no anàs amb noltros. La mar mediterrània és un dels punts calents de la crisi climàtica i noltros hi som enmig.

Com a persones, com a solleriques i sollerics, mos hem d’informar i hem de preparar el nostre poble, les nostres Illes per aquests episodis que per desgràcia ja es varen viure a Mallorca el 2018. En comptes de tenir por, hem de saber afrontar el repte amb responsabilitat i exigir els canvis necessaris en polítiques ambientals a escala municipal, autonòmica i estatal.

Hem de començar a dir fort i clar als nostres governants que no podem quedar mans plegades esperant que mos toqui a noltros.